Inici » Campus Territorial Universitari a Alpens
Campus Territorial Universitari a Alpens: una finestra oberta a l’aprenentatge compartit
Teixint vincles entre la comunitat universitària i el territori…
El doctor Jordi Franquesa, coordinador de la trobada, presenta el Campus com a “una proposta innovadora que busca dur la universitat més enllà dels seus límits convencionals, obrint-se a territoris on habitualment no té una presència directa ni tampoc una implicació clara en termes d’innovació o de recerca. Es tracta —explica— d’una experiència real i concreta del concepte d’espais d’experimentació i acció en el marc de la innovació transformativa, on es donen les condicions idònies per a la col·laboració activa entre estudiants, professorat, investigadors, administracions locals (ajuntaments, consells comarcals i administració pública), ciutadania organitzada (associacions de veïns, culturals i entitats), així com també el teixit empresarial i altres actors del territori.”
Seguint el seu mestratge, del 14 al 18 de juliol, el poble d’Alpens va aplegar estudiants, professors i investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-CCC), en una experiència única, que referma la importància de la Universitat en el desenvolupament i la dinamització del món rural.
Com titula la proposta presentada per l’alumnat, en l’acte de cloenda:
Construint identitat, amb la col·laboració de veïns i entitats!

Una proposta per a la celebració dels actes de l’any del centenari del Cafè-Teatre Casino d’Alpens, inaugurat el 27 de setembre de 1928, que va desenvolupar amb gran afany (em consta!) l’alumnat participant, amb el suport del professorat de la UPC i la UVic-UCC i de la gent d’Alpens que hi va col·laborar, a desdir.
Celebració que planteja, entre altres, el repte d’una possible estrena d’aproximació a El Senyal, un cicle de cinc cançons per a veu i orquestra, obra del compositor mallorquí Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1888 – Ciutat de Mèxic, 1966), inspirada en la seves estades estiuenques a Alpens (1933 – 1935).
Basada en el llibre de poemes El Senyal (1935) de Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona,1901 – 1993); aquesta peça de Baltasar Samper —com va publicar no fa pas massa anys el doctor Amadeu Corbera Jaume— “no es va poder estrenar mai, i avui, més de 50 anys després de la mort del seu autor, continua inèdita”. —I ja en comptem 59…
“Aquesta setmana —explica l’alumnat del Campus— hem tingut l’oportunitat de connectar amb la gent del poble, escoltant les seves històries i ens hem sentit alpensins durant cinc dies.
Hem descobert què significa viure en un entorn rural, amb les seves tradicions i valors, i hem entès millor la força de la comunitat i el valor simbòlic del Casino. Ens n’emportem coneixements i un profund respecte pel poble i la seva gent.”
Alexandra, Elisenda, Inés, Jordi, Laia, Maria, Marta, Martí, Nil, Queralt i Sònia,
PROJECTE
CENTENARI CASINO D’ALPENS 1928 – 2028
100 ANYS CONSTRUINT IDENTITAT!
Un projecte del qual tinc l’honor de compartir els llibrets que ens van entregar durant l’acte de presentació, contextualitzat amb alguns dels textos que hi podem llegir.
Què significa el Casino per al poble d'Alpens?
“El Casino d’Alpens és molt més que un edifici: és el cor cultural i social del poble. Amb el temps, s’ha convertit en un punt de reunió imprescindible: acull celebracions, actes populars i activitats comunitàries que mantenen viva la identitat alpensina. Per als veïns, el Casino és símbol de convivència, cultura i orgull col·lectiu.”
Què ha passat en aquests 100 anys?
“Des de la seva obertura el 1928, el Casino d’Alpens ha estat motor cultural i social del poble. Va mantenir viva la cultura durant la Guerra Civil i el franquisme, i va ser clau en la revitalització festiva dels anys 70. Ha acollit l’aparició de noves tradicions com Correfoc (1983) i els gegants (1991), i continua sent un espai central en balls i rituals com la dansa alpensina, consolidant la identitat i la cohesió de la comunitat.”
Com ho celebrarem?
“L’esdeveniment del centenari del Casino d’Alpens té com a objectiu commemorar els seus 100 anys d’història, posant en valor el seu paper com a constructor d’identitat col·lectiva. La celebració vol treure el Casino al carrer; apropant-lo a tothom i reafirmant-lo com a símbol identitari i cultural del poble, eix de convivència i orgull alpensí al llarg d’un segle.”
Responem
“LA IDEA DEL PROJECTE NEIX DE LES PARAULES DELS VEÏNS,
DEL VINCLE QUE HAN MOSTRAT TINDRE EN CONJUNT AMB L’EDIFICI DES DE LA SEVA CREACIÓ.
DE COM TOT UN POBLE S’HA REUNIT I HA CRESCUT A VOLTANT DEL CASINO.
DE COM EL CASINO HA MOTIVAT PROPOSTES CREATIVES.
DE COM HA CONFORMAT TOTA UNA XARXA SOCIAL INTER-GENERACIONAL DEL CASINO COM UNA TERANYINA QUE; AMB UN FIL INVISIBLE, TRANSCORRE PER TOT EL POBLE. DE L’EDIFICI COM A MEMÒRIA VIVA DE TOT UN POBLE.”
Candidatura als jocs de nit
“Laynes”, poema col·laboratiu.
De la mà de Xavier Gironés García i amb la participació entusiasta de la gent d’Alpens, aquest treball creatiu s’inspira en el poema El senyal, que dona nom al llibre de Tomàs Garcés i al cicle de cançons de Baltasar Samper… tot pensant en el casino d’Alpens.
“Passi el que ens passi, / la natura ensenya i mana. […]
nostàlgics de la senzillesa, / de l’autenticitat d’un lloc / on cent anys han fet història.”
Composició i interpretació: Joan Pere Gil Bonfill – Veu: Marta Pulido
Passi el que ens passi,
la natura ensenya i mana.
Cada cosa al seu temps,
però la nostra mà
modifica el ritme antic,
com un tren d’oblit
que s’allunya sota la lluna.
Encara queden pardals, abelles, til·lers.
Potser això és motiu per creure,
per tornar a la font,
tot i que la font ja no raja.
Sota els teus ulls blaus,
el rossinyol, el pardal, l’abella
seran més fràgils encara.
A les branques despertes un somni verd,
trèmul, sense fullatge,
i la llum embriaga els sentits.
La lluna, amb el seu so greu,
il·lumina les clarianes
on tu balles, et desfàs en llum
i marxes sense rastre,
damunt un tren de ferro i oblit.
El passeig reflexiu m’empeny
a entendre que som passatgers,
nostàlgics de la senzillesa,
de l’autenticitat d’un lloc
on cent anys han fet història.
I quan marxin,
només quedaran runes.
Entre les runes, flors.
I entre les flors,
potser encara un record.
Quatre pinzellades fotogràfiques de les jornades
A portada, el doctor Amadeu Corbera —autor de la tesi doctoral titulada Baltasar Samper, entre dues aigües: l’art i el compromís—, durant la seva intervenció en l’acte inaugural del Campus. Gràcies per venir.
Amics i amigues que heu fet possible aquesta edició del Campus. Gràcies. Gràcies pel vostre compromís i empatia.
Hem viscut unes jornades intenses, creatives i profundament inspiradores.
Uns dies que ens han confirmat que el coneixement compartit pot ser un gran motor per al futur del món rural. Alpens, ara més que mai, mira endavant amb les universitats al seu costat.
Endavant les atxes! La il·lusió no s’atura.
Fins aviat,