‘Solsticis’, de Pei Iborra
Un recorregut per les postes de sol de tot un any. El Sol sempre es pon per l’oest, però amb matisos. En començar l’any, cada dia es pon més cap al nord, fins que arriba el solstici d’estiu. Després inverteix el sentit i cada dia es pon més cap al sud, fins al solstici d’hivern.
Ara fa un any —escriu Pei Iborra— que vaig començar un projecte de postes de sol. Volia mostrar com, al llarg de l’any, va canviant la posició on es pon el Sol. Ha estat un any sencer pendent d’estar a punt per sortir a fer el time-lapse de la posta. En total, són 50 postes de Sol i aproximadament 600 imatges cada posta, és a dir, unes 30.000 fotos. Avui, per fi, us puc mostrar el resultat.
El Sol sempre es pon per l’oest, però no ben bé; de fet, la posició varia molt. Des del 21 de desembre (solstici d’hivern), es va ponent cada dia una mica més cap al nord. Aproximadament el 21 de març és l’equinocci, i el Sol es pon ben bé pel punt cardinal oest. Segueix el seu camí fins al solstici d’estiu, pels volts de Sant Joan. Allà dura uns dies que es pon al mateix lloc (solstici, en llatí, vol dir Sol «estàtic»). Després, recomença el camí cap a l’altra banda. El pas del Sol pels solsticis i els equinoccis marca els inicis de les quatre estacions.
Aquí teniu el treball. No us perdeu d’escoltar-lo amb música. Per mi, és molt emocionant.
Espero que us agradi.
Pei Iborra,
