L’actualitat del poble al teu abast!
Brindo pel somni d’una vida plaent i en pau. Una vida que reconforti de viure-la, tots plegats. I brindo, tant se val, enyorat dels que la vida se’ns ha endut del nostre costat. Versió anglesa del “Fum, fum, fum“, amb un toc de jazz. Del grup americà Voices of Liberty https://youtu.be/qEubSmSdcPU?feature=shared Sabies que en l’any […]
“Tenim a penes / el que tenim i prou: l’espai d’història / concreta que ens pertoca, i un minúscul / territori per viure-la.” ARA FA UN ANY estrenava aquest espai tot dient: “aquí comença una nova aventura, de la qual no en tinc ni idea… Ja veurem què passa!” I afegia, potser per animar-me a
Està nevant i això no té cap caire de parar. Empipat. Sempre em passa el mateix quan faig aquestes feines.Si almenys no se’ls cruspissin tan descaradament, penso, en comprovar el que tinc de pagar de la declaració de l’IVA.I demà al matí… Apa! Agafa el cotxe i porta’ls-hi. Per acabar-ho d’adobar.Negra nit, malhumorat, tanco el
Ahir, mentre omplia paperassa, a Alpens hi va nevar Llegeix més »
Algú els havia dit que s’acostava una tropa de cigonyes disposades a tot. I pensen fer nit al poble… Feia un sol espaterrant quan, tot d’una, i sense cap motiu aparent, granotes, cargols, serps i llangardaixos, protegits per llagostes i ocells en vol rasant, semblava que s’haguessin vist el cul fugint, esperitats, del poble. Ni
Si llegeixes això, t’ho prego: no tinguis pressa. Atura’t, escolta la música i llegeix, pausadament. On passes, amic? Si t’he de ser sincer, i tinc molt clar que no em perdonaries que no ho fos, això és una putada! Què vols que et digui. D’acord, d’acord… Ja m’imagino què em (ens) diries, o no? Doncs
Dels que la vida se’ns emporta del nostre costat Llegeix més »
Manuel Ruiz Segarra, fill d’Alpens, premi d’Honor del Grau Superior de piano. “Aquesta t’agradarà —em va escriure—, mira on ha nascut el pianista Manuel J. Ruiz Segarra. Devia ser el fill del mestre, perquè s’assembla al seu pare, el que venia a tocar el violí amb el meu.” Manuel Ruiz Segarra, “fill d’Alpens (Barcelona), comença els
Símbol de pau, llibertat i convivència entre els pobles d’arreu del món… Sí, sí, ja ho sé: Pau Casals no va néixer a Alpens, va néixer a El Vendrell. I, segurament, mai ens va visitar.Però avui, en escoltar aquesta cançó, símbol de pau, llibertat i convivència entre els pobles d’arreu del món, sense ni adonar-me’n,
Seguim, seguim la comèdia, encantats. Ah! I procurar que no se’ns escapi el riure. L’hereu de cal Ric, que ja fa anys que va convèncer els seus pares que el millor era vendre’s tot el bestiar, deixar de conrear les terres i dedicar-se als negocis, va començar a tallar els pins del mas per fer-ne
Vivaldi i les quatre estacions: estiu! Els concerts es van publicar el 1725 i formaven part d’un conjunt de dotze , amb el títol Cimento dell’armonia e dell’inventione.Els primers quatre es van anomenar Le quattro stagioni i fan referència a les estacions de l’any. Cada concert segueix l’estructura de tres moviments, amb un moviment lent central, enmig de
La segona cursa de muntanya més antiga de Catalunya L’home que somiava amb una mica d’asfalt i un bidó ple de Compeeds. “Pos lo primer és lo paisatge. Córrer a Alpens és com visitar lo País Basc. Gamma de verds, vaques que no han vist lo pienso ni en foto, masies que podrien sortir a