Torna la Festa Major d’Alpens... amb l’ànim més viu que mai!
Ets festa perquè et somio i et sento viva tot l’any. I la major, sí, perquè ets única i captivadora com cap altra.
Torna la Festa Major, i tant que sí!, i ho fa com acostuma: vestida d’il·lusions renovades per a fer les delícies de tots nosaltres, la gent d’Alpens, coneguts, amics i estimats que ens apleguem, com cada any, a l’abric d’aquesta festa plena a vessar de propostes engrescadores que, només clissar el programa, t’adones que no te les acabaràs.
Som així, nosaltres... ens agrada la gresca i la xerinola que ens agermana en el que és bo i ens esperona per mantenir el cap ben alt enfront de les adversitats.
Estem contents, ho sap tothom... i ho volem celebrar amb tu. T’animes?
Et deixo un extracte del programa de mà amb les salutacions de l’alcalde, els diables i els fondistes; les recomanacions de seguretat per al correfoc i, si aquests dies teniu convidats a casa, pensa que amb el pollastre amb prunes que ens recomana la Dolors Brià, n’hi ha per llepar-se els dits.
Ah!, i no et perdis les prediccions dels més il·luminats del poble que comparteix la Comissió de Festes, a la qual aprofito per fer arribar la meva enhorabona i la de tota la gent d'Alpens, no en tinc cap dubte.
Apa, doncs, a passar-ho bé, que la festa està a punt de començar!
Fa cent anys, a la Festa Major de 1926...
Observaràs que la Dansa, com en anys anteriors, tampoc es va ballar. Per la Festa Major de l'any 1921, degut a les absències dels alpensins que estaven lluitant a la Guerra del Marroc, es deixa de ballar, pel que sembla, fins al 1935, quan es recupera de nou.
Publica La Vanguardia del 8-10-1935: "De los actos civiles y populares resaltó como a novedad, la típica 'Danza Alpensina', que hacia una infinidad de años [en compto 14] que estaba desterrada del programa de fiestas, constituyendo un éxito que no era de prever." Novament, es deixa de ballar durant la Guerra Civil, i es recupera, ara ja definitivament, per la Festa Major de 1941.
Poc es podien pensar els nostres benvolguts avantpassats que, només dos anys més tard, en Miquel Casals plantaria el Casino d’Alpens al bell mig del gran camp de patates que hi havia a tocar d’aquella “sala de festes” tan ben guarnida.
