Alpens, Fira del Jovent 2026
Un any més, la Fira del Jovent es vesteix de gala per celebrar una nova edició, carregada d’il·lusió i d’història
Des de l’any 1797 —data de la publicació del primer document conegut que esmenta la Fira de «Pens» (actual Alpens)—, cada penúltim diumenge de maig celebrem la Fira del Jovent. En temps reculats, aquesta celebració també era anomenada la Gala d’Alpens.
El nom del poble, conegut llavors com a Pens, es va mantenir fins l’any 1825, quan trobem la primera publicació del calendari —ja imprès a Barcelona— amb el nom d’Alpens. En aquest calendari, ja s’hi fixa la data de celebració de la Fira per al penúltim diumenge de maig, una data que s’ha mantingut fins avui.
Reportatges fotogràfics d’alguns dels actes d’enguany, als quals he tingut el goig d’assistir!
1. Diumenge de la Fira del Jovent: amb els paradistes que mai hi falten i la Trobada de les colles geganteres de Calldetenes, Prats de Lluçanès i Alpens, acompanyades pels grallers de Calldetenes i la gresca de la Xaranga ENTROMPATS Band.
Tots plegats van fer les delícies de petits i grans amb les seves danses i bona música, que ens van acompanyar pels carrers del poble durant tot el recorregut fins a arribar a la Plaça Major… Un recorregut que vaig tenir el goig de seguir intensament amb la meva càmera.
Enhorabona i per molts anys, sempre amb la cultura i les tradicions populars! Gràcies.
2. Dissabte de batallades, rememorant el fet històric de la Batalla d’Alpens, que va tenir lloc el dia 9 de juliol de 1873, en el marc de la que fou la Tercera Guerra Carlina.
3. Des de la Pera, per la ruta del general Savalls... Visita a l’escenari de la Batalla d’Alpens.
4. I acabarem amb el que va ser l’acte d’obertura de l’edició d’enguany de la Fira: la presentació de l’exposició fotogràfica ASTRES A L’HORITZÓ, a càrrec del seu autor, Pei Iborra. Magistral, amb totes les lletres! —Si el voleu conèixer, aquí en trobareu un petit tast.
A la fira del Pens —explica Salvador Vilarrasa i Vall (1875? – 1943)— hi menen bestiar boví, alguns porcs, eugues, matxos, mules i molts rucs.
No hi manquen marxants, quincallaires verdulers, amb pilots de taronges, planters d’hortalices, i la parada típica de les esquelles. Els pastors, aixís que es troben fan cridòria i s’esgardicen, però posant-se aviat formals parlen de llurs negocis, de les ovelles i de la muntanya on les faran anar a estiuar. ⇒ Segueix aquest enllaç per llegir el relat complet
