Catalunya

Que res, ni ningú (per càrrec important que ostenti), desmereixi les nostres aspiracions. Han passat sis anys d’aquella Declaració d’Independència de Catalunya i el més calent és a l’aigüera. Res que no sapiguem: amb compatriotes a l’exili, empresonats, imputats i represaliats, i nosaltres, el poble, esperant ves a saber què. Mentrestant, aquí ens tens (si

Ara que som junts,/ diré el que tu i jo sabem/ i que sovint oblidem. Quan les paraules se’t neguen d’impotència i l’ànim se’t fa fonedís pels esdeveniments imposats, brandem les campanes i recuperem aquell crit valent del “Diguem no” de Raimon. https://youtu.be/ioUTBL3dlnw?feature=shared Palau Sant Jordi, 23 d’abril de 1993 – 30 anys al vent

No oblidem que fa molts anys que reivindiquem el dret inalienable a l’autodeterminació. “En clau de temps i amb molt de patiment. / Vet ací com podem guanyar el combat / que de fa tant de temps lliurem, intrèpids”. Ara mateix, “que tot està per fer i tot és possible”… Miquel Martí i Pol.  Del llibre L’àmbit de tots

303 comensals per a un poble de 277 habitants. Un cant d’esperança! “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món.” Eduardo Galeano (Montevideo, 1940 – 2015), periodista i escriptor uruguaià. Heu de saber que el sopar es va fer amb productes locals cedits per empreses, establiments i pagesos d’Alpens, i que també

‘Per què tant de dolor? / Per què tant d’odi? / Si som germans / Ens hem de donar la mà’ Per a tots els que vau morir i patir la violència del terror l’any passat a Barcelona i Cambrils, i per a tots el que heu mort, heu patit i patiu, cada dia, el

S’han emportat tot el que han volgut i a qui han volgut… I “pobres de vosaltres que aixequeu la veu”, ens han dit. Què us heu pensat. Tot per anihilar els nostres clams, la veu dels nostres representants i la institució de la Generalitat de Catalunya. No hi teniu cap dret.Quan penso en tot el

Ho hem tornat a fer. Som un poble guanyador. A punt per la República Catalana! Que res desmereixi els teus somnis, Catalunya!Som un país que batega! “Dempeus i amunt, que tot ara es concentra en un sol punt. No se’ns esmuny: el somni duem ben clos a dins del puny. Arriba el gran momentd’empènyer els

Que res desmereixi els teus somnis, Catalunya! Fent memòria, de la mà de la revista La Ilustració Catalana de fa justament 100 anys, tot un segle: amb un petit reportatge fotogràfic de l’11 de setembre a Barcelona i un article sobre una “Crida als ¡Catalans! ¡Bons Catalans! pel Temple Romanich de Sant Pere de Montgrony”, un indret

Per la celebració d’un referèndum sobre la independència i la creació d’un estat independent. Contents i agraïts a tots els voluntaris que ens han brindat la possibilitat de reivindicar el dret a decidir del poble català (que ja té nassos que “en democràcia” haguem de reivindicar el fet de poder votar), us deixo una petita